Primeres conclusions de trenta anys de periodisme

Aquests dies presentem Una vida wiki, un llibre que s'ha anat coent a foc lent mentre treballava amb ingredients dels reportatges que he fet, de les experiències que he viscut personalment i dels llibres que he llegit.
És una visió personal en la que intento apuntar tendències de futur, tot i que amb el punt de realisme necessari. Travessa les pàgines la idea que la col.laboració pot ajudar-nos a superar mancances de l'actual sistema, però també apunto que el comportament dels ciutadans no sempre va per aquests camins i que ens podem quedar amb les ganes.
Moltes persones que he conegut en els meus reportatges apareixen en el text i amb l'explicació de les seves circumstàncies s'expliquen fenomens més generals. Em vénen al cap tres amics de Cornellà als que vam entrevistar trenta anys després que participessin en una manifestació juvenil sota el lema "Los hijos de los obreros queremos estudiar". Vam conèixer què fan a hores d'ara i ens va servir per explicar els moviments entre les classes socials que hi ha a Catalunya. Més abans que ara, tot s'ha de dir. En aquell episodi ens donava el contingut estadístic el sociòleg Xavier Martínez Celorrio, que estudia el tema amb la Fundació Jaume Bofill.
És un exemple de la mena de contiguts que podeu esperar d'aquest llibre que sintetitza anys de feina periodística i que em serveix per anar treient conclusions d'allò que passa de forma fugissera per la pantalla del televisor.